El vento sùpia, scòrla, rebàlta...
El vento porta via, sèca la tera,
fa nare el fògo…
El vento fa stare rènto, riparà
come le galine in tel punàro
una dosso al’altra, par scaldàrse un fià.
Fa male ai ossi, el vento
la testa piena de confusiòn,
drio strada par ch’el te urte vanti o el te tegna indrìo…
Te vien solo vòja de stare in casa,
de tegnèrte al caldo,
de no fare gnènte…
El vento no xè mai na bela conpagnia,
el suga la roba, quelo sì,
ma el xè bon anca de sbregàrla via…
Lu alsa le foje e el fa girar come un mulinèlo,
spassa le strade, s-ciàra el cielo.
Ch’el podèsse portar via anca i me pensieri?
Me sa ch’el vento invesse de portare via,
el me rebàlta su, ancòr de più…
Lucia Damari
Pedescala 7 febbraio 2022 (Ancò ghè xè vento…)
Bellissima Lucia e la condivido pienamente
RispondiEliminaSempre brava Lucia.
RispondiElimina